AMB INSULTS NO HI HA PARTIT

 

053

AMB INSULTS NO HI HA PARTIT

 (Article publicat a la web de www.sindicatodearbitros.wordpress.com el 7 de maig de 2014)

“Aquest cap de setmana vaig a una guerra”. Aquesta frase es escoltada una setmana rere setmana entre els àrbitres. Partits on a un l’insulten des del primer minut, on hi ha màxima tensió, on s’ha d’aguantar de tot. Però el camp de batalla en els últims anys ha canviat. Abans, els problemes estaven en el futbol aficionat, en el dels adults. Avui, la major part d’incidents se’ls emporta el futbol base. Increïble, però cert.

En les últimes setmanes, aquesta desraó s’ha portat a l’extrem. La noticia de l’agressió a Lleó sembla que ha commocionat a la societat. Però no ens enganyem. Aquest cap de setmana, potser, trobarem una certa calma. Durarà poc. Perquè més enllà de la cada vegada menys excepcional violència física, existeix una deplorable VIOLÈNCIA VERBAL.

Els àrbitres de futbol base, en la seva majoria menors d’edat, aguanten expressions intolerables setmana rere setmana. Encara que ells son els receptors d’aquestes vexacions, no son les úniques víctimes. Els nens als que arbitren reben UNA CLASSE SETMANAL DE MALA EDUCACIÓ DELS SEUS PARES o dels pares dels altres. Una activitat tan necessària i beneficiosa per els joves s’està tornant en contra seva.

L’esport sembla que s’ha convertit en l’únic lloc on el insult es gratuït. Forma part del paisatge. No es fa res per canviar-ho. De res serveix que fem constar en acta el que escoltem del públic. No hi haurà sanció. Si la hi hagués, els clubs dirien que estan indefensos davant de la conducta dels seus aficionats. Si suspenem el partit, ens diran que no hi ha motiu si no perilla la nostra integritat física.

A Espanya, com en d’altres països, es va aconseguir aturar amb una notable eficàcia, el problema dels insults racistes. Un acord l’any 2005 entre àrbitres, jugadors, Federació i Consell Superior d’Esports va portar a la signatura d’un protocol d’actuació en el que, entre d’altres compromisos, es faculta i obliga als àrbitres a parar el partit l’estona que durin aquest tipus d’ofenses, que son senyalades a l’acta i sancionades amb duresa. I si cal, sempre com últim recurs, es pot arribar a la suspensió de l’encontre.

Mai es va haver d’arribar tant lluny. Els aficionats varen prendre consciència per una doble via: uns perquè se’n varen donar compte de la seva vergonyosa conducta i d’altres perquè sabien que estaven perjudicant al seu club. De fet, quan pels altaveus demanen que s’aturin els insults racistes, tot el camp es torna en contra d’aquests aficionats idiotes. Perquè no aplicar quelcom similar amb el futbol base?.

Estem parlant de partits de nens de sis, vuit o dotze anys, jugats entre paraules pels que qualsevol pare canviaria el canal del televisor. Insults que no es permeten emetre en horari infantil. No obstant, en l’activitat en la que els nens mostren tota la seva il·lusió, es permet i s’assumeix amb certa normalitat. Fins quan?.

Pels pares civilitzats que entenen l’esport com un espai idoni per l’educació dels seus fills. Pels entrenadors que inculquen als seus jugadors respecte als adversaris i àrbitres. Pels àrbitres, que com a persones que son, no es mereixen ser assetjats pels seus errors. Però sobre tot… pels nens!. Acabem amb aquesta lacra que creix any rere any: la violència en el futbol base. I per això, entre moltes mesures possibles, en proposem una:

QUE ELS PARTITS ES PARIN QUAN HI HAGI INSULTS. UN MINUT, DOS MINUTS, EL QUE FACI FALTA PER POSAR EN EVIDÈNCIA A AQUELLS QUE DESGAVELLEN EL TREBALL DE MOLTS. EN AQUEST CLIMA, NO ES POT FER ESPORT INFANTIL. QUAN CALLIN CONTINUEM.

Firma aquesta petició i dona suport a aquesta demanda:

http://www.change.org/es/peticiones/a-las-federaciones-de-f%C3%BAtbol-que-los-partidos-de-f%C3%BAtbol-base-se-detengan-cuando-haya-violencia-verbal

 

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *