JOC NET ESPORT AMB ARIADNA JANÉ CATALÀ

 

Ariadna Jané Català

Ariadna Jané Català

ARIADNA JANÉ CATALÀ

Àrbitre primera d’escola i jugadora de bàsquet

Que és per a tu el joc net?

 Primer de tot, parlarem de joc net abastant tota mena d’esport ja siguin col·lectius o individuals.

Com a jugadora de bàsquet, he tingut el plaer d’observar moltíssims comportaments al llarg d’aquests 15 anys rondant per les pistes. Alguns de molt bons, altres de no tant, i altres pèssims. Com a àrbitre adquireixes un altre tipus de experiència també molt útil per donar-te’n comte de aspectes al teu voltant que abans no valoraves de la mateixa manera.  Per sort, tants anys introduïda en el món del bàsquet m’han fet aprendre moltíssimes coses i actituds. I aquí, es quan responc a la pregunta. Sota el meu parer, un joc net, es sinònim a un bon joc. Que significa doncs fer un bon joc, o tenir un joc net per les pistes? Senzillament és poder gaudir del esport que cadascú realitza de la manera mes gratificant, amb competitivitat, respectant les normes vigents que s’estableixen en el reglaments per a cada esport,  aprendre’n lo màxim possible,  ja sigui en tema tècnic o físic com a educatiu, i sobretot mantenir un respecte.

Un bon joc es el que parteix de ser net. I les principals persones en inculcar aquest terme han de ser els propis familiars i entrenadors,  des de ben petits. L’educació que reben es primordial per a contribuir-hi;  educar-los a tenir respecte cap als altres jugadors contrincants, respecte cap als entrenadors, respecte cap al àrbitre i respecte cap als seus propis companys d’equip.  Es un factor que ells mateixos solen saltar-se de costum en el seu comportament a les graderies i els que provoquen majoritàriament que el joc net es vegi afectat. Els nens solen copiar de manera instintiva tot els actes o paraules que els pares reflecteixen davant d’ells i no en son conscients.

Un cop dit això,  les següents bases d’un joc net es aprendre a guanyar amb humilitat i saber perdre amb orgull. Son aspectes que tant familiars com entrenadors també han d’ensenyar als seus fills per tal de fer-los gaudir.

 Creus que en l’esport hi ha joc net?

 Crec que en l’esport hi ha de tot. Hi ha joc net, el qual es fantàstic poder observar-lo o poder jugar en ell. Hi ha joc que es brut i obliden la part mes important de practicar esport, que es gaudir-lo. Aquí, es quan s’està més pendent de que m’ha fet un, que m’ha dit l’altre, ara li torno per aquí, ara veuràs per allà, i obliden lo mes important, que es JUGAR i GAUDIR amb el que estas fent. I quin es el problema? Que a causa d’una mala educació, que provoca un joc brut i ridícul de practicar, es fomenta poc a poc al esport arreu de tot Catalunya, des de ben petits fins a adults, des de clubs o identitats on realitzen actes que fonamenten aquest mal joc.  I el problema encara mes greu d’això? Que no sabran la sensació de jugar un partit tan sanament, que la importància d’haver perdut o guanyat es mínima, on el que mes t’importa es com has gaudit jugant amb el que mes t’agrada fer.

Com a àrbitre, penso que en el equips o en els clubs es reflecteix moltíssim en l’estil de joc segons  l’educació que se’ls i dona. Per posar un exemple, si un jugador s’emporta per davant el seu adversari i s’ha fet mínim mal possible, ja sigui sense voler o volent, l’obligació del seu entrenador es obligar que aquest nen vagi a donar-li la ma i a demanar-li disculpes, o a interessar-se per el mal que li hagi pogut causar. I a mesura que vagin creixent, aquest valors aniran preexistint, i fomentarà un joc net en l’esport.

 Canviaries alguna cosa per millorar el joc net?

 Si, i tant que en canviaria de coses. Primer de tot, fer xerrades a pares i familiars, fer-los entendre que ells son els principals causant de que els seus fills es comportin d’una manera o de l’altre. Saber motivar-los, fer-los entendre que una bona actitud seva a la grada, o després del partit, incrementarà que el seu fill gaudeixi del esport.

També faria xerrades a entrenadors, a ajudants, perquè tot i que els familiars siguin gran part els responsables, l’esport es un àmbit també educatiu i aquests han de saber com dominar o com dur a terme les seves funcions.

Finalment, obligaria a que els clubs de tot tipus d’esport s’impliquessin més en aquest tema i sobretot, realitzar actes o tenir aspectes que augmenti a millorar el joc net.

Que t’ha mogut a ser àrbitre de bàsquet?

Un punt que va fer que m’hi volgués dedicar, va ser una col.legiada que m’arbitrava quan jugava a Preferent a territori Barceloní. Vaig enamorar-me’n d’aquella única noia que m’arbitrava en partits importants, la qual ho feia de meravella.

Però no crec que hi hagi una causa exacte, crec que per dedicar-t’hi ha d’agradar-te des de que ho proves. Potser, hagués estat un any exercint com a col.legiada i me’n hagués donat comte que no era com em pensava, o que no era lo meu. Un cop ho proves, i veus que t’agrada ensenyar als nens, explicar que han de fer i que no. Educar-los ja que com a àrbitre has de fer un paper molt important en aquest aspecte. Molta gent els hi tira enrere els insults que poden rebre o les critiques cap a ells. Però res es de gran importància, les critiques me les prenc constructives, dels insults me’n ric, i lo millor de tot es comportar-me i fer tot allò que com a jugadora m’agradava que em fessin. Es el que més m’agrada d’aquest ofici, aprendre’n dia rere dia coses noves i intentar fomentar un bon joc en les pistes.

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *